L’extinció dels dinosaures

Els dinosaures varen ser els animals vertebrats que varen dominar l’ecosistema terrestre durant més de 160 milions d’anys, des del període Triàsic superior fins a la darreria del període Cretaci, quan la major part va desaparèixer a l’extinció del Cretaci-Paleogen.


Els dinosaures no aviaris s’extingiren sobtadament fa aproximadament seixanta-cinc milions d’anys. També s’extingiren molts altres grups d’animals, incloent-hi els ammonits, mosasàurids, plesiosaures, pterosaures, tortugues herbívores, cocodrils, la majoria d’ocells, i molts de grups de mamífers. Aquesta extinció massiva rep el nom d’extinció del Cretaci-Paleogen. Actualment existeixen diverses teories relacionades amb el suport dels paleontòlegs. Tot i que el consens general és que un impacte meteòric fou la causa principal de l’extinció dels dinosaures. Alguns científics citen altres possibles causes, o donen suport a la idea que una combinació de diversos factors fou responsable de la desaparició dels dinosaures i del registre fòssil.

La teoria de la col·lisió amb un asteroide, que fou popularitzada el 1980 per Walter Alvarez i els seus amics, relaciona l’extinció de finals del període Cretaci amb un impacte amb un bòlid fa aproximadament 65,5 milions d’anys. Alvarez i altres suggeriren que un augment sobtat dels nivells d’iridi, registrat arreu del món en els estrats rocosos d’aquest període, era una prova directa de l’impacte. La majoria dels indicis suggereixen actualment que un bòlid d’entre cinc i quinze quilòmetres de diàmetre impactà amb la Terra a prop de la península de Tucatán, creant el cràter de Chicxulub, de 170km de diàmetre, i desencadenant l’extinció massiva. Els científics no saben amb certesa si els dinosaures estaven prosperant o en declivi abans de l’impacte. Alguns científics suggereixen que el meteorit causà una baixada de temperatura atmosfèrica llarga i no natural, mentre que d’altres, en canvi, afirmen que hauria provocat una ona de calor fora de l’habitual.

Els dinosaures són considerats com animals de sang freda, lents, i ximples. Investigacions afirmen que eren animals actius amb metabolismes elevats, i, sovint, amb adaptacions per poder interaccionar socialment. Aquest canvi de punt de vista fou molt influït per la prova que els ocells descendeixen dels dinosaures teròpodes.

Els dinosaures no sempre visqueren en climes càlids com s’ha cregut tradicionalment. A partir del segle XXI es trobaren fòssils de dinosaures del principi del Cretaci, al nord de la Xina, que demostren que també vivien sota hiverns molt freds; això explicaria la presència d’una mena de plomes en certs tipus de dinosaures d’aquella zona i època.

A principis del segle XIX es varen reconèixer els primers fòssils de dinosaure, que han esdevingut importants atraccions a museus d’arreu del món. Els dinosaures han esdevingut part de la cultura global i romanen populars entre els nens i els adults. Han aparegut en llibres i pel·lícules molt vistes, com per exemple “Parc Juràssic” i els nous descobriments són habitualment coberts pels mitjans de comunicació.


La meva conclusió és que un meteorit va estavellar-se a la Terra, com ja he dit abans, impactant a l’atmosfera. El meteorit devia anar a moltíssima potència, més que la d’una bomba nuclear, i va produir que hi hagués un clima molt fred que va congelar la Terra. Tot es va congelar, i si va sobreviure algun dinosaure, va morir més tard, ja que no hi hauria ni plantes ni altres coses per alimentar-se.

Escriptora: Marta Moya Robles

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s