La meva millor amiga (redacció)

Aquesta és la història d’un nin que es deia César. César tenia una malformació a la cara, no tenia ni nas ni orelles, només tenia forats per escoltar i ensumar.

Quan en César anava a passejar pel carrer tothom s’espantava, intentaven no mirar-lo o es canviaven de vorera. Es podia dir que els seus únics amics eren els seus pares. Encara que ell era molt sociable, la gent li tenia por.

Un dia va pensar que si sortia a passejar de nit la gent no s’adonaria de la seva malformació. I així ho va provar. Es va preparar per sortir sense que els seus pares s’adonessin, perquè no el deixaven sortir de nit.

Una vegada fora de la seva casa, va fer el mateix recorregut per passejar que feia pel dia. César es va sorprendre molt. La gent no li tenia por. Sabia que sortir de nit havia estat la seva millor idea.

Després d’unes setmanes sortint, els seus pares es varen adonar que era fora de nit. Li varen prohibir sortir. Des del moment que varen castigar en César, plorava cada nit. Els seus pares s’adonaren d’això i decidiren deixar-lo sortir.

Encara que César mai els ha dit gràcies, surt cada dia. Va descobrir que la nit és la seva millor amiga.

Leandro Maccagli Vera 3r ESO A

PD: Aquesta redacció va ser feta inspirat per aquest dibuix, a partir del qual els alumnes havien de desenvolupar la història:

1

One Comment Add yours

  1. Andrea ha dit:

    Felicitaciones!!!! Es una historia muy guapa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s