Treball de la Guerra Civil i la Postguerra (Toni Artigues)

A continuació us presentam un altre treball sobre la Guerra Civil i la Postguerra, aquest pic realitzat per l’alumne Toni Artigues:

Sin título

Toni Sancho Sales
(14/8/1924), St. Llorenç
89 anys
Professions: conrador i mecànic
Època: Guerra Civil Espanyola

El meu primer entrevistat fou en Toni Sancho Sales, un home amb una vida molt interessant i amb una vitalitat i simpatia impressionants. Amb una edat de 89 anys ha vist i viscut moltes experiències, entre elles, una època  especialment difícil per a Espanya com és la Guerra Civil Espanyola.
Al principi de la guerra vivia a Sant Llorenç, però degut als perills del conflicte es varen traslladar a foravil·la. Recorda que al poble hi sonaven alarmes, avisant dels bombardeigs, i tots es protegien davall un soterrani.
Mentre vivien al camp, en Toni anava a l’ escola al matí, i al capvespre ajudava als seus pares en totes les tasques del camp. El seu  record de l’ escola és que les classes eren en castellà, i que depenent de la teva família, anaves a l’ escola  o feies feina. Va estudiar fins als 14 anys, com la majoria dels altres al·lots. Les nines també anaven a l’ escola, on les ensenyaven a cosir, brodar i fer tasques de la casa.
De Sant Llorenç recorda que sempre ha estat un poble molt unit, on els tallers de brodat eren una gran font d’ ingrés. Les dones solien treballar en els tallers brodant, i els homes s‘ encarregaven del camp. Encara té la imatge al cap de totes les dones a l’ estiu brodant al carrer, a la fresca, mentre els nins jugaven  al futbol; una gran afició den Toni. A Sant Llorenç sempre celebraven molt les festes ( sant Antoni, sant Sebastià, Nadal, Pasqua, el Corpus, les festes patronals…), i ell recorda que durant totes les celebracions més importants, solien tenir un bon dinar. En aquella època solien menjar cuinat, un plat econòmic i senzill, recorda que es matava un xot a la setmana per a tot el poble, i hi havia vegades que no es podia vendre. La carn que es menjava més sovint  era la de porc, la qual durava per a tot l’ any. Segons en Toni, els principals comerços del poble eren els tallers de brodat, els estanys, un sol banc i botigues on es comprava el més bàsic i necessari. En temes polítics, recorda que no es xerrava gaire, s’ estimava més no parlar-ne. Deia que la gent es preocupava més pel menjar que per la política.

Una anècdota que no ha oblidat és que, ja que part del blat s’ entregava al govern, clandestinament feia farina per això no perdre el producte que havien sembrat. Durant el temps lliure solien jugar a futbol o anar a missa. Ell recorda que si anaves a catequesis et posaven un segell i et deixaven anar a veure una pel·lícula. També té el record de que a la gent que feia feina els diumenges se’ls tractava d’ estranys.
Una anècdota que recorda de l’ època de la guerra és que el seu genre, popietari d’ un bar de Sant Llorenç, va estar molts anys a la pressó perquè dins el bar, per la ràdio, donaven una notícia a favor dels republicans. Un dels clients, va cridar d’ alegria, i ell, per evitar trui, va treure a tots els clients i va tancar. L endemà un guardia civil el va interrogar i, a punta de pistola,li demanà qui havia cridat. Ell  no va dir res, i per això el tancaren.
Una altra anècdota és que quan s’ instaurà la República, a Sant Llorenç i havia un cartell amb el sant amb unes esgrelles i una corona al cap, i un veïnat va tallar-li la corona i la va tirar.
Veure tot el que va passar durant aquesta època i saber que fou real fa que pensis el que tens i que ho valoris.

Sin título

Bàrbara Riera Morey
(7/10/1918), Manacor
95 anys
Professions: brodadora
Època: Guerra Civil Espanyola

Sin título

La meva segona entrevistada va ser na Bàrbara Riera Morey, una dona amb una gran memòria que m’ ha contat grans històries d’ aquesta època tan dura, històries que m’ han impactat i que no es podien perdre.
Filla d’ un ferrer i de mare cosidora, va deixar l’ escola als 16 anys. Diu que de Manacor, cuitat on va nèixer i crèixer, les persones que tenien carrera unviersitaria es podien comptar amb dues mans, ja que la major part dels joves deixava els estudis prest per treballar, normalment al camp o cosint.
Recorda com eren els diumenges, que anaven a fer voltes per na Camel·la i que havien de tornar abans de l’ encesa de llums. Diu que li agradava anar a missa perquè era una bona manera de veure al seu al·lot i desortir amb les amigues, i que també els hi agradava anar a ballar.
Encara té el record de les raccions que els donaven, no molt generoses. Recordala fam que tenia la gent en general i l’ estraperlo, però d’ això ella no té tant de record. Diu que solien menjar pa, poca carn i molt de brou i sopa. En temes de treball sempre ha estat ficada en temes de cosir i brodar, i que hi havia vegades que guanyava més que el seu pare. També va cantar al coro. Des del punt de vista, Manacor ha canviat molt, sobretot perquè ara està molt més edificat. Recorda encara amb emoció totes les festes que celebraven: sant Antoni, sor Tomasseta, Pascua, el Corpus, Nadal…
En temes de política no té molt de record, ja que durant la Guerra Civil tenia uns 15 anys, però si recorda que era més important per a la gent poder menjar que no la política. Ells només volien pau, però no en tenien.
El que si recorda és el desembarc a Porto Cristo, haver d’ estar tancats dins les casses i la por. Diu que a Manacor varen tirar dues bombes. Varen viure la guerra amb molta por, ja que el seu germà hi va lluitar, però va tornar. Altres veinats seus no tengueren tanta sort, familiars seus anaren a la guerra i no tornare, i els familiars no recuperaren el cos.

Ella està molt agraïda perquè no va viure la guerra molt malament, però d’ altres desapareixien i ningú els tornava a veure. Una història que hem va contar i hem va impactar molt va ser la de un amic seu que anava a dir a les famílies que matarien a un familiar seu, i que veia la cara que posava la gent al rebre la notícia. Fins i tot hi havia vegades en què els familiars sentien els tirs. Després d’ haver avisat tres o quatre vegades, va decidir no tornar-ho a fer, perquè ho passava molt malament veient les cares i la desolació d’ aquella pobre gent.

La guerra va ser un moment molt difícil per al nostre país, i va crear un canvi per a la societat espanyola que repercuteix fins a l’ actualitat. Però l’ època posterior al conflicte no va ser millor. Una dictadura no pot ser millor. La Postguerra va incrementar l’ odi, la tragèdia i la por al poble espanyol. Amb        l’ entrevista a la meva “abuela”  vaig descobrir la dificultat de l’ època, amb certes anècdotes que fan pensar i reflexionar sobre el que va viure la població durant aquell període.

Sin título

Agustina Garvi Guerrero
(15/1/1945), Albacete
69 anys
Època: Postguerra

Per acabar xerraré de la vida de la meva padrina materna, originaria d’ Albacete. Ha fet moltes feines i oficis diferents: primer ajudant a la seva família a una fàbrica de teules, al camp i fent el vermà. Més tard ha fet feina a una tenda de comestibles i de dependenta a una tenda de roba. Posteriorment de arreglant les habitacions de l’ hospital de Manacor, després es va casar i va fer de mestressa de casa. Finalment va obrir una tenda de comestibles que va durar 6 anys i més tard de camarera d’ habitacions a un hotel. Actualment està jubilada.
Recorda la seva infancia anant fins als 12 anys  a l’ escola. Viva a un petit poble on no tenien llum, ni aigua potable. Tenien porcs, gallines i cultivaven per a sobreviure. Els beneficis s’ obtenien principalment baratant les teules que produien per oli, ciurons, llegums, farina, patates… però també en venien. Recorda la cartilla de raccionament, ja que la seva família obtenia tres pans: un per la cartilla, un perquè la seva mare transportava els pans del raccionament a totes les famílies i perquè un altre familiar feia d’ infermer posant insulina a un diabètic del poble. En temes de clandestinitat recorda que el seu pare feia “aguardiente”  d ‘amagat per obtenir beneficis quan el venia d’ estraperlo.
També recorda que escoltaven la ràdio el vespre i d’ amagat, i quan passava qualque cosa greu la ràdio només emitia música i deixava d’ informar. Del poble recorda que només tenia el carrer major, tota la resta no tenia nom,  també que només arribava un diari a la setmana per a tot el poble.
Diu que els guardia civils eren molt dolents i que anaven al monument del poble a cantar el “ cara al sol”. També que quan anaven al cinema sempre emitien el NO-DO, un recull molt breu de notícies franquistes sense cap tipus d’ objectivisme.
Quan ja era més major, tots la seva família va venir a viure a Mallorca per qüestions laborals, però finalment només va quedar ella. Es va casar i va crear una família.
Per a mi, és una dona amb un caràcter molt fort i amb molta vitalitat. Ha lluitat tota la vida, fent feina des de ben petita.

CONCLUSIÓ

La meva conclusio sobre una època com aquesta és que hem d’ utilitzar aquest fet històric per a aprendre i no caure amb la mateixa pedra. Ens ha de servir de lliçó, perquè no pot tornar ocòrrer. He pogut veure tot el que han sofert els meus entrevistats, i això fa reflexionar molt, perquè d’ una banda et conten una història trista, real, injusta però t’ho conten amb una rialla, amb optimisme. Hem d’ aprendre també aquesta visió de la vida. Només nosaltres podem crear un futur millor, ja és massa tard per ells. Però sense ells, sense les seves històries i sense els seus consells nosaltres no som res. He sentit a dir que això de la Guerra Civil s ‘ha d’oblidar, s’ ha de borrar de la nostra història. La meva opinió diu que no, que s’ha de recordar per a que no es repeteixi. Concluint, m’ ha agradat fer aquest treball perquè és una manera de que tots els records visquts no es perdin, és una forma de salvar històries que canvien un país i als seus habitants.

Gràcies a totes les persones a qui he entrevistat, les històries no
s’ oblidaran.

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s